Carme Bassa Juncosa, nacida en Barcelona el 1953, con estudios superiores de pintura. Profesional de la pintura desde 1991 y con el objetivo de encontrar una técnica y un lenguaje propios. Encontrar la encáustica le ha permitido conseguir este reto.

• Exposición / Entrevista

• Formación artística

  • 1974-79 Carrera de BELLES ARTS a l’ESCOLA MASSANA DE BARCELONA.
    (Obtención del Título en la especialidad de PINTURA, y Título de l’ESCOLA D’ARTS I OFICIS DE BARCELONA).
  • 1979-80 Curso de CERÀMICA a l’ESCOLA MASSANA DE BARCELONA.
  • 1980-82 Cursos de Composición y Investigación en l’ESCOLA EINA de Barcelona, con los profesores Ràfols Casamada y Patricio Vélez.
  • 1987-88 Curso de Fotografía en l’INSTITUT D’ESTUDIS FOTOGRÀFICS DE CATALUNYA.
  • 1991 Curso de Pintura en l’INSTITUTO D’ARTE DI FIRENZE LORENZO DE’ MEDICI, Itàlia.
  • 1991-93 Cursos de Historia de la Pintura dirigidos por Fèlix Fanés y Juan José Lahuerta. Institut d’Humanitats de Barcelona.

• Televisión

  • 1999 Para decorar escenarios de la teleserie «NISSAGA, L’HERÈNCIA», Televisió de Catalunya, TV3, utiliza los cadros: cb1998c23_150x50; cb1999c45_30x30 y cb1999c46_30x30
  • 2000 Para decorar escenarios de la teleserie «LABERINT D’OMBRES», Televisió de Catalunya, TV3, utiliza los cuadros: cb1999c65_90X90; cb1995c17_50x50 y cb1995c18_50x0
  • 2000 Para decorar escenarios de la teleserie «LABERINT D’OMBRES», Televisió de Catalunya, TV3, utiliza los cuadros: cb1999c65_90X90; cb1995c17_50x50 y cb1995c18_50x0
  • 2001-02 Para decorar escenarios de la teleserie «EL COR DE LA CIUTAT», Televisió de Catalunya, TV3, utiliza los cuadros: cb1997c022; cb2001c018; cb2001c061; cb2001c074, cb2001c102, cb2001c111 y cb2002c019
  • 2009-17 Para decorar los escenarios de la teleserie «LA RIERA», Televisió de Catalunya, TV3, utiliza cuadros en los escenarios más importantes de la novela.
  • 2018 hasta la finalización  para decorar el escenario de la teleserie «COM SI FOS AHIR».

• Actividades artísticas

  • 1975-79 Membre activa de l’AULA OBERTA DE L’ESCOLA MASSANA, sota la direcció dels professors: Eduard Carbonell, Gerard Sala, Saturo… etc.
  • 1975-79 Investigació i estudi de diferents tècniques, com el Gravat, l’Esgrafiat, la Pintura al fresc, a l’Oli, a l’Ou, Plàstica, Tècnica mixta, Miralls i Batik.
  • 1976 Participació en la decoració del Carnaval del Poble Espanyol de Barcelona.
  • 1976-77 Promoció i participació en tallers d’art per a nens de diferents barriades de Barcelona.
  • 1977 Col.laboració en la pintura de murals per a les eleccions generals del 15 de juny.
  • 1990-92 Participació en el PLA DE COLOR DE BARCELONA, promogut per l’Ajuntament de Barcelona, amb l’obtenció d’una beca de l’empresa Procolor, i en el marc d’un equip interdisciplinari de professionals coordinats per l’Escola EINA.
  • 1993 «L’estany del desig». Creació artística col.lectiva. Pl. Salvador Allende. Barcelona
  • 1994 Participació en els «Tallers Oberts’94» de Ciutat Vella, Barcelona.
  • 1993-95 Membre activa del Taller de Dibuix i Gravat de Sant Lluc.
  • 1996 Participació en els «Tallers Oberts’96» de Ciutat Vella, Barcelona.
  • 1997 Participació en els «Tallers Oberts’97» de Ciutat Vella, Barcelona.
  • 1999 Participació en els «Tallers Oberts’99» de Ciutat Vella, Barcelona.
  • 1999 Taller de serigrafia a Dubois Imageries. Orléans, França
  • 2000 Guanya el 2n premi a la 2a Bienal de Pintura Cola Cao. Barcelona
  • 2001 Seleccionada al 7è Premi de Pintura «Ricard Camí» de CAIXATERRASSA
  • Des del 2010 Agost activa’t de Pratdip. Activitat pictòrica amb els nens de Pratdip.

• Premios

  • 2000 – 2n Premi Cola Cao Painting Biennial
  • 2009 – 3r Premi Fira art Vilafranca Penedès

• Exposiciones

  1978 Caixa d’Estalvis de Barcelona («Pintures i Miralls»). Barcelona
  

  1982 Escola EINA («Pintures»). Barcelona
  1982 Ateneu Martí Molins («Pintures»). Barcelona
  

  1983 Festa de AVANT («Artistes Plàstics per la Pau»). Barcelona
  1983 Clínica Quirón («Pintures»). Barcelona
  1983 Sala Parés. («Concurs de Pintura Jove, XXV Premi de la Sala Parés»). Barcelona
  1993 Galeria Carles Taché. «Gent d’EINA». Barcelona
  

  1994 Cercle Artístic de Sant Lluc. Barcelona
  1994 Pati Llimona. Barcelona
  1994 Sala Villarroel. Barcelona
  1994 Via Fóra!. Barcelona
  

  1995 Aula de Lletres. Barcelona
  1995 Frontó Colom. Barcelona
  1995 Galeria Antoni Botey. Granollers (Barcelona)
  1995 Casa del Portal del Pardo. El Vendrell (Tarragona)
  1995 INTERART’95, València. Galerie Art-Sud, Toulouse, França
  

  1996 Museu Monjo. Vilassar de Mar (Barcelona)
  1996 Galerie Art-Sud. Toulouse, França.
  1996 University of Chicago. Barcelona
  1996 Galerie Suliak. Bonn, Alemanya.
  

  1997 University of Chicago. Barcelona
  1997 ARTEXPO 1997, Barcelona. Galeria Francesc Mestre
  1997 HIPERMERC’ART. Sala Vinçon. Barcelona.
  

  1998 Galeria AB Antoni Botey. Granollers (Barcelona).
  1998 ARTEXPO 1998, Barcelona. Galeria Francesc Mestre
  1998 Galeria MAZE «Fet amb el cervell». Torino, Itàlia.
  1998 IV Premi de Pintura Agrupació. Sala Maremàgnum. Barcelona.
  1998 30 Eines. Centre d’Art Santa Mònica. Barcelona.
  1998 I Certamen Nacional de Pintura: Galeria Aitor Urdangarin. Vitoria.
  1998 Fira MAC 21. Marbella (Málaga)
  1998 Reding Galeria d’Art. Málaga.
  1998 Article 26. Barcelona
  1998 Kunstraum die Wäscherei. Hamburg, Alemanya
  1998-99-2000 Lumina Gallery. Taos, New Mexico, Estats Units
  1998-99-2000 Bonfoey Company. Cleveland, Ohio, Estats Units
  

  1999 Article 26. Barcelona
  1999 Maragall, Sala d’Art. Barcelona
  1999-2000 Bennett Galleries, Nashville, Tennessee, Estats Units
  

  2000 Hellenic American Union, Kennedy Gallery. Atenes, Grècia
  2000 2a Bienal de Pintura Cola Cao (Guanyadora del 2n premi). Barcelona, Madrid, Mérida
  2000 ARTEXPO 2000, Barcelona. Galeria TANT & TEMPS Serigraphie d’art, Orléans, França
  2000 Maragall, Sala d’Art. Barcelona
  2000 Reding Galeria d’Art. Málaga.
  2000 De Graaf Gallery. Saugatuck, Michigan, Estats Units
  2000 The Gallery. Overland Park, Kansas, Estats Units
  

  2001 Joe + Emily Lowe Gallery, Syracuse, New York, Estats Units
  2001 ONDA Gallery, Portland, Oregon, Estats Units
  2001 Lumina Gallery. Taos, New Mexico, Estats Units
  2001 Maragall, Sala d’Art. Barcelona
  2001 Triad Gallery. Seal Rock, Michigan,
  2001 7è Premi de Pintura «Ricard Camí» de CAIXATERRASSA. Sant Cugat del Vallès, Barcelona
  2001 L’iLLA D’ART, Barcelona. Galeria Safia
  2001 ARTEXPO 2001, Barcelona. Sala Maragall
  

  2002 Maragall, Sala d’Art. Barcelona
  2002 L’iLLA D’ART, Barcelona. Galeria Safia
  

  2003 Pequeña Inglaterra, Málaga
  2003 feinWerk Visuelle Kommunikation, Hamburg, Alemanya
  2003 De Graaf Fine Art. West Palm Beach, Florida, Estats Units
  2003 Art&Graphica, Marbella
  2003 Maragall, Sala d’Art. Barcelona
  

  2004 Art&Graphica, Marbella
  

  2005 Maragall, Sala d’Art. Barcelona
  2005 De Graaf Fine Art. Grand Rapids, Michigan, Estats Units
  2005 City Club, Panamá City, Panamá
  

  2006 Maragall, Sala d’Art. Barcelona
  2006 Ajuntament de Pratdip (Baix Camp)
  2006 Krom Gallery (Santa Cruz de Tenerife)
  

  2007 Fira DeARTE, Madrid (Galeria MAES)
  2007 Maragall, Sala d’Art. Barcelona
  2007 De Graaf Fine Art. Grand Rapids, Michigan, Estats Units
  2007 City Club, Panamá City, Panamá
  2007 Triad Gallery. Seal Rock, Michigan
  2007 Krom Gallery (Santa Cruz de Tenerife
  

  2008 (Galeria Maes) Madrid
  2008 Maragall, Sala d’Art. Barcelona
  2008 De Graaf Fine Art. Grand Rapids, Michigan, Estats Units
  2008 City Club, Panamá City, Panamá
  2008 Triad Gallery. Seal Rock, Michigan
  2008 Krom Gallery (Santa Cruz de Tenerife)
  2008 Art a Pratdip. Tarragona.
  2008 Cooperativa Capçanes.Tarragona.
  

  2009 (Galeria Maes) Madrid
  2009 Maragall, Sala d’Art. Barcelona
  2009 De Graaf Fine Art. Grand Rapids, Michigan, Estats Units
  2009 City Club, Panamá City, Panamá
  2009 Triad Gallery. Seal Rock, Michigan
  2009 Krom Gallery (Santa Cruz de Tenerife)
  2009 Art a Pratdip. Tarragona.
  2009 Firart. Vilafranca del Penedes.Tarragona
  2009 Les Quintanes. Llorenç del Penedes. Tarragona
  

  2010 De Graaf Fine Art. Grand Rapids, Michigan, Estats Units
  2010 City Club, Panamá City, Panamá
  2010 Triad Gallery. Seal Rock, Michigan
  2010 Krom Gallery (Santa Cruz de Tenerife)
  2010 Art a Pratdip. Tarragona.
  2010 Les Quintanes. Llorenç del Penedes. Tarragona
  2010 Nord Art 2010 KiC (kunst in der carshütte). Hamburg. Alemania.

  2011 De Graaf Fine Art. Grand Rapids, Michigan, Estats Units
  2011 City Club, Panamá City, Panamá
  2011 Triad Gallery. Seal Rock, Michigan
  2011 Krom Gallery (Santa Cruz de Tenerife)
  2011 Art a Pratdip. Tarragona.
  2011 Les Quintanes. Llorenç del Penedes. Tarragona

  2012 De Graaf Fine Art. Grand Rapids, Michigan, Estats Units
  2012 City Club, Panamá City, Panamá
  2012 Triad Gallery. Seal Rock, Michigan
  2012 Krom Gallery (Santa Cruz de Tenerife)
  2012 Art a Pratdip. Tarragona
  2012 Firart Nadal, Vilafranca
  2012 Escola Turística del Vendrell Pau Casals

  
  2013 De Graaf Fine Art. Grand Rapids, Michigan, Estats Units
  2013 City Club, Panamá City, Panamá
  2013 Triad Gallery. Seal Rock, Michigan
  2013 Krom Gallery (Santa Cruz de Tenerife)
  2013 Art a Pratdip. Tarragona
  2013 Firart Nadal, Vilafranca

  2014 De Graaf Fine Art. Grand Rapids, Michigan, Estats Units
  2014 City Club, Panamá City, Panamá
  2014 Triad Gallery. Seal Rock, Michigan
  2014 Krom Gallery (Santa Cruz de Tenerife)
  2014 Art a Pratdip. Tarragona

  2015 De Graaf Fine Art. Grand Rapids, Michigan, Estats Units
  2015 City Club, Panamá City, Panamá
  2015 Triad Gallery. Seal Rock, Michigan
  2015 Krom Gallery (Santa Cruz de Tenerife)
  2015 Art a Pratdip. Tarragona

  2016 De Graaf Fine Art. Grand Rapids, Michigan, Estats Units
  2016 Triad Gallery. Seal Rock, Michigan
  2016 Krom Gallery (Santa Cruz de Tenerife)
  2016 Art a Pratdip. Tarragona

  2017 De Graaf Fine Art. Grand Rapids, Michigan, Estats Units
  2017 Triad Gallery. Seal Rock, Michigan
  2017 Art a Pratdip. Tarragona

  2018 De Graaf Fine Art. Grand Rapids, Michigan, Estats Units
  2018 Triad Gallery. Seal Rock, Michigan
  2018 Art a Pratdip. Tarragona
  2018 Montbrió Art. Tarragona
  2018 Ajuntament de Cambrils «COM SI FOS AHIR»

• Artículos

  La Vanguardia. 2 de Setembre de 2011  LaVanguardia.pdf

  Pintora en Pratdip: promover la actividad cultural en el municipio es uno de los objetivos que Carme Bassa se ha propuesto para los próximos años.

  MARC SOLER Pratdip

  Hacía años que la pintora Carme Bassa daba vueltas al proyecto de salir de Barcelona, cerrar su estudio en la calle Canuda, en la Plaza Villa de Madrid, para asentarse lejos de la capital. En Pratdip encontró lo que había estado buscando durante algún tiempo: un edificio antiguo, alargado, con dos tejados de aguas, en definitiva, un antiguo gallinero en desuso, que transformó -con el consejo y la colaboración de Itziar González- en lo que ahora es su residencia y estudio luminoso. La llegada a la población de este antigua alumna de la Escuela Massana y de la Escuela Eina-en la primera, con sus compañeros de clase, organizó una revolución negándose a pintar bodegones y la segunda aprendió los recursos de la pintura con Ráfols Casamada y Patricio Vélez – fijó las bases de una relación con Pratdip muy estrecha desde el principio. La finca se encuentra en un lugar – El Planas o El Colomer –, no muy cerca ni demasiado lejos del pueblo.

  De hecho, Carme Bassa llegó a Pratdip con una idea de vida pero también con un proyecto cultural. «Tenía el convencimiento de que  trabajar colectivamente te permite crecer y es más enriquecedor. Y dondequiera que fuera, establecería lazos con la zona. «La pintura ya es un ejercicio bastante solitario…», explica la pintora. Informó al alcalde cuando el municipio se interesó por su llegada. «Les expliqué – continúa Bassa – que este era un proyecto cultural. (…)

  (Continúa:  LaVanguardia.pdf)

  A propòsit d’un quadre de Carme Bassa

  Qualsevol dels objectes que diàriament fem servir a les nostres cases té més probabilitats que nosaltres mateixos de ser aquí d’aquí a cinquanta o cent anys, fins i tot els més fràgils, els de vidre, els de ceràmica. La idea és simple, però què difícil d’assumir.

  I si tinguessim per un moment la possibilitat de llegir o sentir les paraules que tradueixen les emocions, els sentiments, els pensaments que omplen les persones en el moment d’agafar un d’aquests objectes tan quotidians? Quantes mans han tocat la nostra gerra de l’aigua, la safata de l’amanida, la setrillera? Què han deixat aquestes mans en aquests objectes? Els recipients, què contenen? Perquè i com un objecte qualsevol pot esdevenir imprescindible en un paisatge que poguem anomenar la nostra llar? Ben segur que el motiu té poc a veure amb l’aparença de l’objecte en qüestió i molt a veure amb el que aquest objecte ha anat rebent en el contacte amb les diverses mans que l’han fet servir, amb aquest altre contingut que lentament va omplint els recipients.

  Esquerdes i cops, pàtina de fums i greix, l’efecte de la llum, la pols, les taques, les crostes… palimpsest de silenci lent.

  Babel de codis del temps, llengües diverses en un mapa amb fronteres canviants, territori d’intersticis que no és seu de conflictes sinó de mixtures d’elements que es succeeixen en un espai inesgotable.

  Gerros oberts a allò que porti la pluja, aigües i flors. Volums que s’omplen i es buiden un cop i un altre, i tornen a oferir el seu buit a la plenitud. Cossos.

  Irene Yúfera

  Universitat de Barcelona (març 2006)
  ————————————————————————–

  Sala Maragall. Novembre 2005  Bonart.pdf

  Carme Bassa: el color d’una feminitat universal

  L’exposició de pintura de Carme Bassa proposa una mirada poètica al món que ens envolta, ja sigui desvetllant l’ànima dels objectes quotidians a partir del diàleg que conformen des de la seva presència compartida o la càrrega emotiva que els atorga el temps de convivència; ja sigui en la connexió còsmica d’un diàleg universal que atansa conceptes i representacions, apropant cultures i eludint fronteres tant geogràfiques com cronològiques.

  És possible proposar un fil conductor per copsar tot l’entrellat de l’obra d’aquesta artista que observa el món que la inquieta des d’una perspectiva femenina, no pas feminista. Atrevint-se a emprar aquest mot menyspreat per una cultura de clares connotacions masclistes, posant sobre la tela una altra veu a la qual s’hi sumen ecos infinits.

  CERCAR TREBALLANT. Les seves obres mai parteixen d’un concepte premeditat, és el diàleg constant amb la pintura, durant el procés de treball, qui va desenvolupant els continguts. El contacte amb els materials, mentre pinta, provoca que la sensibilitat flueixi de forma natural, fent extensives totes les pulsions interiors a la mà encarregada de representar els seus sentiments. D’altra banda, això fa pensar en una artista incansable a l’hora d’endinsar-se en el desconegut per caçar l’inesperat.

  El procediment tècnic que Carme Bassa utilitza en l’elaboració del seu discurs artístic és l’encàustica tradicional (cera d’abella barrejada amb resina i pigments). Aquesta dada ja comença a teixir el discurs d’una intenció que també es desenvoluparà en el contingut: la consciència del passat.

  SÍMBOLS UNIVERSALS. Les incisions que dibuixen signes i símbols de tot un univers particular i alhora universal porten a la memòria la necessitat humana del traç, de l’empremta. El quadres podrien esdevenir parets per a la casa de l’ànima o un mirall atemporal en la permanència del gest. Pintures rupestres, símbols de cultures antigues o dibuixos de Paul Klee, en definitiva la màgia d’ésser conscient que existeix un codi de comunicació coincident quan s’aprèn a escoltar i a participar de la sinergia.

  DEESSES. Les representacions femenines que realitza Carme Bassa estan fetes des de l’òptica d’una dona a qui li interessa el món de la dona. Còmplice i partícip, la sublima en tant que ha escollit el símbol d’una dona que representa la divinitat, recuperant, a més, arrels ancestrals.

  Les seves deesses evoquen formes del món clàssic prehel·lènic, concretament les de l’estil protoàtic com ara la Senyora de les Bèsties. Dibuixades en geometries que determinen la capacitat de síntesi, amb línies vibrades que suggereixen la força i dins una estètica que perfila tota una identitat formada per un llegat fortament mediterrani, volent recuperar també l’aspecte sagrat de la pintura.

  LLUM DE LA MEMÒRIA. La sensibilitat d’aquesta artista l’emplaça a esbrinar de forma poètica el món que l’envolta. Carme Bassa deixa anar a les obres quelcom de molt endins i és per això que el substrat cultural del que ha abeurat es manifesta, bé evocant frescos de Pompeia des de les finestres de les seves arquitectures pintades, claustres o grafies de cultures ancestrals surant en els paisatges de la memòria, habitats per la llum closa del record. Un record antic, pel caràcter d’envelliment que dóna al tractament de les peces, i viu, pel caràcter de contemporaneïtat que té el discurs de la posició de la dona en la societat actual.

  Pilar Giró (Revista Bonart, novembre 2005)
  ————————————————————————–

  Sala Maragall. Novembre 2003

  CARME BASSA. LA VISIÓ D’UN MÓN QUE PODRIA SER IDIL·LIC

  La primera condició per ser artista és sentir-se’n i, després, tot seguit preocupar-se pels mitjans per aconseguir que els elements de l’entorn a més de mostrar-se i parlar-nos d’ells mateixos serveixen perquè nosaltres ens hi puguem expressar. Això és el que ha fet sempre Carme Bassa, nascuda a Barcelona que, d’antuvi, en les seves primeres inquietuds creatives, intentà ordenar la seva sensibilitat assistint a classes d’art de l’Escola Massana i, tot seguit, prosseguir aquella pràctica inicial a l’enginyosa Escola Eina – on hi professava el subtil artista pintor Albert Ràfols Casamada –, que emplaçà Carme Bassa en aquell moment estrany i difícil que és el de no fiar-se del conegut i, aquesta és la missió de l’art, penetrar en el desconegut, que és el que, si realment s’és artista, ha de procurar fer tot aquell que se sent empès per la inquietud d’intentar esbrinar un sentit menys arrossegat, pràctic i immediat del nostre món, per fer-nos sentir, a través de les emocions, que la realitat pot ser també una poètica. Per si encara li manqués quelcom a Carme Bassa, arrodoní la seva formació assistint a l’Accademia dell’Arte, de Florència, aquella ciutat que genera en tothom que s’hi apropa la síndrome de la inexhaurible ànsia de bellesa permanent.

  El que acabem d’escriure ho podem verificar a l’exposició que se celebra a la “Sala d’Art Maragall”, de Barcelona. D’entrada, com era previsible, ens adonarem que la primera qüestió que preocupa l’artista és la del suport de l’obra i del procediment per executar-la. Per a l’experiència creativa actual opta per la tècnica de l’encàustica, aquella antiga manera de fer que, per mantenir els colors en tota la seva frescor i potència, els diluïa a la cera calenta. Aquesta és la seva primera escomesa. Tot seguit, la temàtica que tractarà, amb una finalitat tanmateix ben del nostre temps, és la d’un món idíl·lic, on serà la dona la que representarà la dona; és a la dona que l’interessa el món de la dona, i no aquella manera habitual de fer que ens la fa veure a través de l’home artista, que entra en voyeur al món femení. Per tractar aquest tema calia proposar un sistema representatiu atractiu; l’artista l’ha trobat a l’àmbit de les formes de l’antic món clàssic prehel·lènic: aquelles geometries que s’expressen elles mateixes perquè permeten al creador ser espontani i directe, ensems que crea un àmbit de textures que donen plena satisfacció a l’ull golós d’aquell món que comença a discórrer davant seu. Les dones, ara deesses, cobertes amb els seus vestits suggerents, traçats amb la geometria de la línia vibrada, intermitent, l’artista les ofereix per mitjà d’una nova ampliació de procediment, el del collage plàstic. Això converteix l’obra en unes escultures incipients que atorguen als quadres un atractiu afegit, atès que, per exemple, en els atuells el procediment del collage permet que el tractament sobre el pla esdevingui visualment un mostrar aquells elements en una il·lusió de profunditat, sense recórrer a cap tractament geomètric preestablerts.

  Però no és això, només. A l’artista l’atrau el món del paisatge, que ens el dóna en la més idíl·lica visió mediterrània, mai, però, servint-se del tema de la dona ajudada i passiva sinó en aquell en el que la dona es mou, hi és dinàmica i es possessiona del seu entorn i ambient. Com si no en tingués prou, crea també, amb la problemàtica afegida de nous procediments – pols de ferro – unes natures mortes, uns interiors que proclamen ben clarament que el nostre món no és de desesperació si el sabem veure i tractar des d’altres plantejaments: els de la subtilitat, sensibilitat i bellesa.

  Arnau Puig. Filòsof i crític d’art
  ————————————————————————–

  Sala Maragall. Juny 2002

  AIRES DE FLORÈNCIA

  Formada a l’Escola Massana i a Eina, on a més de pintura va cursar ceràmica i altres diferents tècniques, del gravat al fresc, Carme Bassa va ampliar després estudis al prestigiós Institut d’Art Lorenzo de Medici de Florència. Tal bagatge de coneixements i recursos tècnics té com a primera conseqüència una obra acurada i cuidada en extrem de cert toc renaixentista.

  De preferència es val, per obtenir composicions delicades i imaginatives, de l’encàustica, tot barrejant cera d’abella amb pigments i resines, el que els dóna una qualitat de puresa. El gruix de la matèria li permet incisions o grattages que poden resoldre’s en figuracions esquemàtiques. I diu: «En una composició abstracta puc incorporar elements figuratius que evoquen tant la vida quotidiana com les meves preocupacions vitals i sentimentals». Encara que no sempre dóna títol exprés a les seves diferents imatges, aquest pot aparèixer en forma de grafisme com en «Estenedor». Pot també distribuir els elements d’un port com grues, tinglados i vaixells («A prop del mar»), prescindint de la perspectiva renaixentista per adoptar la perspectiva plana de l’art primitiu. O en lloc de treballar a l’encàustica barreja pols de ferro amb coles i acrílics per obtenir superfícies treballades amb tècniques apreses de l’abstracció que donen les seves composicions més vigoroses, més pictòriques i per descomptat de major interès plàstic.

  M. Lluïsa Borràs (La Vanguardia, 10-05-02)
  ————————————————————————–

  Sala Maragall. Juny 2002

  Carme Bassa i el suport tècnic

  Carme Bassa està en el moment òptim per llançar-se a ser la gran pintora que s’endevina en l’excessiu domini tècnic dels seus quadres. L’ofici no està mai de més, sempre que aparegui com una cosa natural. I en especial, espontani.

  Però Carme Bassa, que té excel·lents maneres de dir, encara es complau massa en els seus llenguatges: l’encàustica, combinada amb cera d’abelles, resines i pigments; i el ferro en pols, barrejat amb acrílics i coles. Els resultats formals són bons i criden l’atenció. En l’espai de pocs anys Carme Bassa ha ofert moltes exposicions i ha guanyat en l’aspecte formal.

  Josep M. Cadena (El Periódico)
  ——————————————————————————-

  Galeria Article 26 (1999)

  El món que crea Carme Bassa és un món alhora nou i antic. Com la bellesa i el caràcter que donen els anys, el seu treball té la profunditat i els solcs d’una cara que ha viscut, que ha madurat i que ha esdevingut millor i més complexa. Les seves pintures, subtilment treballades, són ofrenes que contenen gests i siluetes d’imatges implícites i d’objectes fugaços. Figures gravades en múltiples capes sobreposades, gairebé baix relleus, que enllacen amb una iconografia prehistòrica que a voltes recorda els petròglifs de velles cultures ja desaparegudes. Aquests elements gràfics en la seva obra són el record d’una memòria antiga, que ens parlen de llocs i d’èpoques remotes.

  Sense deixar la seva terra, Carme Bassa va més enllà, projectant-se a partir de formes i textures que són un reflex subliminal de la seva geografia, i de l’ús de formes i colors molt propis de l’austeritat catalana. Les seves superfícies, de densa textura, estan molt influïdes per les tonalitats que es troben en aquest entorn. Utilitza bàsicament les gammes terroses i un blau lluminós i molt mediterrani. En les seves pintures sobre tela amb tècnica encàustica, hi ha una estètica voluptuosa de pigments i materials; de múltiples capes on la pintura es barreja amb pols de marbre, resines, cera d’abelles i parafina, per tal de crear una superfície densa i treballada. Com petjades damunt la sorra del desert, la pintura de Carme Bassa és plena de símbols enigmàtics d’una secreta llengua gravada sobre cera.

  Katherine Slusher
  ——————————————————————————-

  Galeria Art Sud, Toulouse, 1996

  Tot i el risc de caure en la simplificació, podríem dir que en la producció de Carme Bassa hi ha dos tipus bàsics d’obres, dos camins que ha recorregut paral·lelament. Seguint aquesta divisió, trobem, d’una banda, obres figuratives i, de l’altra, composicions abstractes. Dins la primera categoria, hi trobem exercicis de representació, de mirada cap a l’exterior, mentre que la segona es refereix a exercicis de gest, que resulten d’una observació interna i d’una exteriorització espontània.

  En el primer gran bloc d’obres, hi trobem representats els elements de la domesticitat, de l’espai interior, de les coses externes vistes des de dins, sovint a través d’una finestra o d’un balcó. Com a estadi intermedi, hi ha una sèrie d’obres en les quals hi ha un component d’ordenament harmònic nascut del respecte i de l’admiració pels objectes i per les formes externes que envolten l’artista. Són elements que li fan companyia i que estan carregats de sentit i d’associacions. Els objectes més propers li serveixen de referents formals ì iconogràfics, a partir dels quals pot encetar una recerca de possibilitats de forma, de llum, de gest i, en darrera instància, d’expressivitat.

  D’aquesta immediatesa quotidiana la Carme passa, en el segon bloc d’obres, al seu univers interior, a tota una simbologia que suggereix temes més personals i íntims. Aquestes pintures més abstractes, tot i que recorren a elements iconogràfics recognoscibles, són composicions simbòliques que s’han d’anar desxifrant i que exigeixen que estiguem oberts a allò que se’ns hi explica. Són obres que cal contemplar sense pressa i en les quals es deixa ai descobert, gairebé d’una manera figurativa i amb determinació, l’autocensura i el dubte. Ja dins d’aquest mode més abstracte, la línia, el grafisme i la composició abstracta serveixen per expressar estats personals. Hi trobem també un estudi respectuós del color, del conflicte cromàtic, del diàleg que estableixen els colors entre si i de les possibilitats expressives del seu simbolisme.

  En les darreres creacions, composicions de format petit sovint apaïsat, fetes amb una tècnica de resina que s’asseca molt ràpidament, Carme Bassa atreveix a fer tina mica el que ja feia en les tintes xineses de l’any 1994. Es tracta de l’estudi del traç com a síntesi instantània d’allò après i assimilat, una traducció ràpida i espontània del bagatge adquirit per l’artista i que tanmateix desafia tota possible intencionalitat. Es tracta en certa manera de no fer massa cas de les repensades, dels dubtes d’última hora, ni de caure en la temptació d’introduir “correccions» o modificacions posteriors. Es tracta, en definitiva, de forçar la confiança en el gest espontani.

  En les resines hi ha un component de limitació expressa del temps de què l’artista disposa per a l’execució. Cal dir alguna cosa en un espai de temps donat i conegut per endavant, i veure què passa. Això obliga a una reflexió prèvia del que es vol aconseguir, però també deixa oberta la possibilitat de descobrir el que hom pot arribar a assolir amb recursos tan limitats. Una cosa són les intencions i els plans establerts a priori i una altra la que s’acaba fent en un moment donat i en circumstàncies molt concretes. Pel que fa als resultats plàstics d’aquest procés, sovint hi trobem traços primordials i formes bastant universals en la seva simplicitat cal·ligràfica. Hi ha molts signes i moltes representacions esquemàtiques de formes bàsiques i polisèmiques, tot i que en mans de Ia Carme passen inevitablement pel sedàs de la seva visió personal, del seu món de significacions.

  En la contemplació de la seva obra ens adonem del seu nivell d’intuïció a l’hora de copsar temes universals que hi sorgeixen gairebé de manera inevitable. L’evolució de Carme Bassa ha estat un procés d’anar provant diferents temes i tècniques i d’anar seguint camins d’autoanàlisi. La seva recerca formal és més conscient al començament de cada etapa, quan es familiaritza amb una nova tècnica, però a mesura que va agafant seguretat amb el mitjà, la intencionalitat es va diluint i va perdent importància.

  En tot cas, quan Carme Bassa s’escolta a ella mateixa i no es proposa un exercici conscient, quan el propòsit és més lliure i menys preconcebut, arriba a fer imatges resplendents, eloqüents, generoses i emocionants: moments concentrats de saviesa, de seguretat tranquil·la en si mateixa. on ja no hi ha dubtes, on només hi ha llum i clarividència. Una llum que es desprèn del reconeixement d’un mateix, més enllà d’externalitais i de coses supèrflues. Aleshores la impressió que dóna és la d’un retorn, o d’una recuperació, no només d’un descobriment. L’efecte és el d’obrir un regal de llum que ha estat embolicat amb un paper que li era accessori i que només servia per ocultar-lo. Carme Bassa no té por d’anar provant extrems d’energia i de foscor, de feblesa i subtilitat i de tot allò que hi pugui haver entremig. En la seva obra hi ha una oportunitat per a cada moment, una composició per a cada estat d’ànim.

  Martina Millà

  MA Institute of Fine Arts (New York University)
  ——————————————————————————-